"Et vull a un centímetre de mi"

Em truques per demanar-me que no em regali cap orgasme abans de veure't. Com goses demanar-me això?

Mira que sempre he estat una bona noia però, deu ser l'edat... ara només faig el que em manen si em ve de gust.

És que no podia aguantar més, és que ja no podia, que em tens molt calenta, i ho saps. Ho saps, oi?

I m'encanta que ho sàpigues, m'encanta que sàpigues com fas que m'imagini que em folles. M'he masturbat, al sofà. He deixat anar la mà sota els pantalons. Ja estava humida. I he tancat els ulls i t'he vist. Com em tenies, com em tastaves, com m'assabories. I he vist com et tocaves tu, davant meu, perquè saps que m'agrada veure com et fas una palla. I com m'acostes la polla a la cara i me la fregues, fins que me la menjo. I com et corres sobre meu. I jo em deixo la marca del teu semen a la pell, perquè és la teva marca, sóc teva.

No saps les ganes que tinc de tenir-te a un centímetre de mi. Perquè saltaran espurnes. No m'hauràs tocat encara i se m'accelerarà el pols, perquè ja et notaré.

I quan m'apropi a tu, i senti la teva olor, farà que el meu cony comenci a bullir. I et miraré, i amb els ulls t'ho diré tot, i tu ho entendràs.

Ostres, em moro per tornar a sentir la teva olor. A mi l'olor pot despertar-m'ho tot. I m'encanta l'olor i el gust del sexe. Odio els lubricants de sabors, ho emmascaren tot. Jo necessito l'olor del sexe, el gust de la polla, i el tacte del seu relleu dins la meva boca, i repassar-la amb la llengua un i altre cop, per fer-me un mapa mental del teu membre.... cada mil·límetre. I el gust i l'olor que no s'obliden mai.

És pur instint, res de racional, és just l'oposat al que sóc jo. En el dia a dia, tan lògica, tan racional, tan cartesiana, tan cerebral. Però una mirada de desig, em posa del revés, em capgira.

Jo parlo amb els ulls, amb la mirada. Si no hi ha mirada no hi ha res a fer. La mirada encén. I passo a ser instint, un animal que només vol satisfer els seus desitjos, i els de l'altre.

I el que passa fora, a l'altra banda de les parets, sostre, terra, simplement no hi és, no existeix, desapareix, és buit. Alienació total. Perquè els sentits i la ment estan concentrats en el plaer, i això s'ho val tot.

No hi ha altra manera de fer-ho, de sentir-ho, de viure-ho.

Digue'm què vols, digue'm com ho vols i quan ho vols. Demana. Mana'm, mana'm. Sense vacil·lar. I després digue'm com t'agrada, com disfrutes, i gemega, i respira fort o m'ho dius amb els ulls, que jo ho sabré.

Anticipa't, digue'm el que estàs a punt de fer-me, observa la meva reacció, el que m'ha provocat el pensament del que esta a punt de passar, i després fes-ho.

I no ho dubtis, jo faré el mateix amb tu.

Et vull, per fi, a un centímetre de mi.